CIRC ROMÀ

Situat extramurs, al costat de l'antic Udiva (avui riu Palancia), la construcció original tenia unes dimensions de 354m x 73m. La seua historiografia s'inicia amb les descripcions il·lustrades del segle XVIII que consten en Miñana (1715), Pals (1793) i Laborde (1811), i segueixen en el XIX amb Ceán Bermúdez (1832) i Valcárcel (1852). No obstant açò, el solar del circ va seguir sent propietat privada i mai va ser declarat monument històric, amb el que va quedar al marge de la protecció legal del patrimoni que hagueren facilitat la seua conservació, sentenciada quan va ser classificat com a sòl edificable en la dècada de 1960. El primer a realitzar excavacions metodològiques en el circ va ser Chabret (1888, II, 80-87) que va documentar la porta triumphalis (2,84m de llum) en l'extrem oriental de l'edifici i va observar que les carriladas marcades en el seu paviment de pedra tenien una distància entre les rodes d'1,70m. També va descobrir la spina amb el euripus així com algunes conduccions hidràuliques. Però, sens dubte, la major aportació al seu coneixement es deu a Bru i Vidal (1963: 207-226) el treball del qual va aprofitar Humphrey (1986: 344-350). Després de l'edificació d'habitatges moderns, l'únic testimoniatge visible és una porta secundària que obri a la calle Horts (Chiner 1990: 160). Es tracta d'una porta meridional secundària (1,20m de llum), construïda amb carreus de gran grandària, no documentats en la resta de l'edifici. Al llarg de 6,70m i amb una altura conservada de 5,20m, apareix l'estructura a través de la qual s'entrava a una tribuna del circ, passant per un corredor de 2,10m de longitud. Sobre la porta apareixen dues bases amb una motlura en forma de kyma reversa relacionades amb l'alçat de la façana. Les últimes excavacions van permetre actualitzar l'estat de la qüestió i van donar lloc a l'estudi de Pascual (2002: 155-174) que tanca, de moment, la bibliografia sobre el circ, precisant tècniques constructives, crono-estratigrafia i, sobretot, afegint una tribuna (tribunal iudicum) descoberta en les excavacions de 1997, que amplia la documentació d'un monument al que Pascual (1960-2001) va dedicar els seus últims esforços com a arqueòleg. El circ s'estén en adreça I-O al costat de la riba meridional del riu. Té un aforament benvolgut d'uns 15.000 espectadors, similar al de Valentia (Ribera i Jiménez 2012: 100-101). La seua construcció descansa sobre una fonamentació de opus caementicium apuntalada per un talús de bitlles de riu, amb l'alçat revestit de vittatum excepte en algunes de les seues parts més nobles, que són de opus quadratum. Els murs perimetrals s'elevaven amb superposició de trams de grossor decreixent i la graderia es mantenia entre dos murs paral·lels, separats entre sí 3,40m, amb tirants que els unien; d'aquesta manera coneixem en planta l'espai on estaven les graderies de seients. Les excavacions recents han revelat, finalment, que hi ha construccions d'època romana per sota del circ, demostrant que aquest monument es va assentar sobre un àrea periurbana prèviament ocupada, reurbanitzada quan Saguntum es va desplaçar cap al pla en el segle II, una vegada que el fòrum del Castell havia quedat en desús. La ciutat baixa s'ha beneficiat així mateix de les excavacions de la Moreria Vella/Via del Pòrtic en els últims anys (Melchor i Benedito 2005: 11-34), ja que han posat al descobert una seqüència de fets abans mal coneguda. La primera implantació constructiva en la zona compresa entre la muralla d'època imperial i el riu queda en el pomerium, amb algun monument funerari susceptible d'adscriure's a alguna vila (Jiménez 1989: 209-220 i 1992: 319-344) o via d'accés a la ciutat. No obstant açò, una seqüència de loculi funeraris planteja el desenvolupament d'una necròpoli del municipi d'època flavia (?) al costat d'una calçada N-S que aniria del riu a la muralla. Finalment, en un moment indeterminat, aproximadament en l'època en què es construeix el circ, aquest eix deixa de ser funerari i adquireix un gran port com a carrer urbà porticat i enllosada (5,40m d'ample màx.), proveïda de clavegueram, del que es pot deduir una important transformació de l'urbanisme de la ciutat a l'entorn del pas de la Via Augusta i del circ. Des de la via, anant cap al S, les tres terrasses saguntines oferirien un bell joc panoràmic en el qual fòrum, teatre i circ dotarien a Saguntum d'un recognoscible segell romà, amb un paisatge escalonat.